em, en

<em>, <en>,

En nord-occidental i en valencià es pot pronunciar amb a, també en registres formals, la <e> de mots començats per <em->, <en->, <es-> (embut, encendre, escoltar) i la <e> pretònica en alguns mots (sencer, lleuger).

Paraules que presenten aquests fenomens:

benentès

benestar

desenfrenar

embòlia

embolic

embriac

embriaga

embús

embussos

embut

emfasitzar

emfatitzar

emmotllar (emmotlar)

empitjorar

emplenar

empremta

empresari

encepegar

encès

encesa

encetar

enciam

encisador

encoratjar

endarrere

endarrerir

endinsar

endoll

endollar

enfebrat

enfonsar

enganxar

enginyer

engolir

ensagnat

ensaïmada

ensopegar

entendre

entusiasmar

entusiasme

enveja

enverinar

enxaneta

enxarxar

esbandir

esbiaixat

escaire

escarabat

escletxa

escocès

escocesa

escola

escoltar

escull

esculls

esmorteïda

esmorteït

espaiós

espaiosa

espatlla (espatla)

espeleòleg

espeleòloga

esperit

espès

espessa

espionatge

esquaix

esquena

esquinç

estable

establir

estalviar

estandarditzar

estar

estel·lar

estendre

estès

estesa

estómac

estranger

estrangera

estrany

estranya

estrela

estrella

estrès

estudiar

excursió

excusa

exentrenador

explicar


Més informació:
  • e és e
  • Sense reducció vocàlica en occidental (e), amb reducció vocàlica en oriental (vocal neutra)