Instruccions

Contingut del diccionari

La Base de dades de formants (BDForm) és un diccionari que recull els formants de la llengua catalana. Els formants són antigues paraules del grec i del llatí (o d'alguna altra llengua) que permeten formar compostos cultes en els llenguatges d'especialitat:

cefal(o)- (del grec kephalé 'cap')
-àlgia (del grec álgos 'dolor')
COMPOST: cefalàlgia ('mal de cap')

din(o)- (del grec deinós 'terrible')
-saure (del grec saûros 'llangardaix')
COMPOST: dinosaure ('rèptil terrible')

cuneï- (del llatí cuneus 'tascó')
-forme (del llatí forma 'forma')
COMPOST: cuneïforme ('en forma de tascó')

(El formant que apareix en primer lloc rep el nom de forma prefixada, i el formant que apareix en segon lloc rep el nom de forma sufixada.)

La BDForm conté, també, prefixos cultes forts (és a dir, que ja s'usaven en llatí i en grec), com ara pseudo-, intra-, mon(o)-, pluri-, pre-, anti-, ante-, etc., així com prefixos i sufixos propis dels llenguatges d'especialitat, com ara ob- (botànica), -à(n) (química), -osi (medicina), -ina (biologia), -ita (mineralogia), -il (estadística), etc. Igualment, s'hi han afegit alguns prefixos forts catalans, que en origen són adverbis: avant- (sinònim del culte ante-), rere- (sinònim de post-), menys- (sinònim de minus-), sots- i sota- (sinònims de sub-), etc. Notem, també, que alguns formants (ort(o)-, para-, meta-, cis-) tenen un sentit específic en el llenguatge de la química, diferent del sentit general (aquesta distinció està recollida a la BDForm).

Cerques que s'hi poden fer

Es poden fer diverses menes de cerques:

1. Què significa un formant (per exemple, cuneï-).

2. Quin(s) formant(s) correspon(en) a un concepte (per exemple, cor).

3. La forma d'un formant en anglès, francès i espanyol.

El segon tipus de cerca és especialment útil per a la creació de nous termes. En efecte, els diccionaris no donen resposta a una pregunta com aquesta (formulada per un botànic o un professor universitari que necessita batejar un nou concepte):

Si la fulla d'una planta que té forma de tascó s'anomena “cuneïforme”, com s'anomena la fulla que té forma de cor?

A la BDForm, l'usuari pot consultar per la paraula cor, i veurà que el formant que li correspon és cordi- (del llatí) o cardi(o)- (del grec).

La cerca es pot fer a partir de qualsevol mot que designa un concepte. Si convé crear un compost en el qual participi el concepte 'maduixa' (per exemple, fragiforme 'en forma de maduixa'), es pot consultar tant pel mot maduixa com pels seus sinònims fraga i fraula: la informació que apareixerà serà la mateixa.

Instruccions:

Hi ha dues finestres de consulta: una per buscar un formant a partir del concepte català i una altra per saber què significa un formant. En el primer cas poseu la paraula catalana i en el segon, el formant.

Podeu trobar totes les paraules i formants que contenen un segment teclejant només aquell segment (per exemple, si a la finestra de formant teclegem carb, apareixeran els formants carb(o)- i carbon(o)-).

Podeu substituir qualsevol carácter amb un asterisc (*) o amb un signe d’interrogació (?).

Indicacions gràfiques

1. Un guionet (-) davant un formant (-logia) indica que es tracta d'una forma sufixada i que, per tant, va en segon lloc en un compost (astrologia). Un guionet darrere un formant (psamm(o)-) indica que es tracta d'una forma prefixada i que, per tant, va en primer lloc en un compost (psammòfil).

2. La vocal final entre parèntesis ((i), (o), (a)) d'una forma prefixada indica que, per norma, aquesta vocal cau quan entra en contacte amb una altra vocal (la de la forma sufixada o bé la d'un sufix, com ara -al o -'ic). Així, espor(o)- unit amb -angi esdevé esporangi (i no pas *esporoangi). Quan aquesta vocal entra en contacte amb una consonant no cau (cal dir que hi ha alguna excepció: raquigrafia és raqui(o)- + -grafia). Si la vocal final no està entre parèntesis (cas de pseudo- o celeri-), la vocal no cau. Així, és pseudoartrosi (i no pas *pseudartrosi). Convé advertir que la caiguda de la vocal no és una regla del tot sistemàtica.

3. Una titlla (') entre un guionet i el formant indica que es tracta d'una forma sufixada preaccentuada. Així, -'fug -a o -'leg -'loga dipositen l'accent damunt la vocal que els precedeix: vermífug, ingífuga, entomòleg, sociòloga (compareu l'accentuació d'aquests compostos amb la de vermicida, ignipotent, entomologia i socioeconomia). La preaccentuació fa que la vocal afectada sigui oberta (sociòleg i no pas *socióleg) (n'és una excepció -'ma, en què la o és tancada: fibroma).

Si la titlla apareix entre parèntesis (cas dels formants -(')edre o -(')fon [3]) és que la preaccentuació és optativa (així, doncs, tant pot ser tetràedre i saxòfon com tetraedre i saxofon).

Una doble titlla ('') entre un guionet i el formant indica que es tracta d'una forma sufixada preaccentuada en què es fa saltar l'accent dues síl·labes enrere. Això passa en molts pocs casos: el formant -''ceps (que vol dir 'múscul') i el formant -''ple -a (que vol dir 'múltiple'), i que donen termes com ara quàdriceps i quàdruple (amb quadri- 'quatre'). Si el formant que precedeix aquests formants només té una síl·laba, l'accent recau sobre aquella síl·laba, encara que sigui la que hi ha immediatament abans de la forma sufixada. Així, bíceps i tríceps (formats amb els prefixos bi- i tri-).

4. Un signe d'admiració d'obertura (¡) anteposat a un caràcter indica que va superindexat. Així, el concepte 10^-1 (que té el formant deci-: decímetre, decilitre, etc.), apareix escrit 10¡-¡1 (cada caràcter superindexat du anteposat el signe d'admiració). A l'inrevés, un signe d'admiració de tancament (!) indica un subíndex.

5. En el concepte català, una lletra llatina amb una barra inclinada abans (/a) indica que es tracta d'una lletra grega. Així, /a equival a alfa (raig /a s'ha de llegir raig alfa), /g equival a gamma (/g-globulina sèrica s'ha de llegir gamma-globulina sèrica), etc.

6. Una n final entre parèntesis ((n)) d'una forma sufixada (-cè(n), -à(n), -è(n), etc.) vol dir que en posició final aquesta n cau, però es manté si s'hi afegeixen més sufixos o formes sufixades. Així, el formant -cè(n) [1], que indica 'època prehistòrica', forma compostos com plistocè o miocè (i no pas *plistocèn i *miocèn), però si rep el sufix adjectivador -'ic ha de ser plistocènic i miocènic (i no pas *plistoceic i *mioceic).

7. Hi ha tres prefixos que tenen una n entre parèntesis: a(n)-, co(n)- i i(n)-. En aquest cas, vol dir que la n té un comportament fonètic específic. En concret:

a) La n del prefix grec a(n)- només hi apareix quan el mot que segueix comença en vocal, hi hagi o no hac (anàlgia, anhídric), mentre que cau en contacte amb una consonant (amorf, acromàtic, alegal).

b) La n dels prefixos llatins i(n)- i co(n)- s'assimila a la consonant següent quan és bilabial (b, m) o líquida (r, l): imbatible, combatre, immillorable, commensurar, irreal, corregir, il·legal, col·laborar. Cal tenir present que en algun cas con- pot esdevenir co- (codirector, coresponsable).

8. Una xifra aràbiga entre claudàtors ([1], [2], [3], etc.) darrere un formant o un mot català distingeix els que són homògrafs (és a dir, els que s'escriuen igual). En formants, aquest fet pot donar-se per dues raons:

a) La primera, anomenada polisèmia, es dóna quan un mateix formant s'usa per a més d'un concepte:

hidr(o)- [1] 'aigua' (sentit originari): hidròfob
hidr(o)- [2] 'hidrogen' (per truncació): hidrazina

andr(o)- [1] 'home' (sentit originari): andromorf
andr(o)- [2] 'sexe masculí de les plantes' (per especialització semàntica): andròspora

b) La segona, anomenada homonímia, és que dos mots (del grec o del llatí) diferents han donat formants en principi distints però que coincideixen en forma:

are(o)- [1] 'Mart', del grec Ares ('déu de la guerra')
are(o)- [2] 'pes específic d'un líquid', del grec araiós ('lleuger')

cel(o)- [1] 'cel', del llatí cælum ('cel')
cel(o)- [2] 'hèrnia', del grec kéle ('tumor')
cel(o)- [3] 'buit', del grec koîlos ('concavitat')

Altres exemples són -ita, -ó(n), sesqui-, ped(o)-, pir(o)-, etc.

Criteris per crear compostos cultes

Per crear un compost culte nou cal tenir en compte aquestes recomanacions:

1. La composició culta es fa amb la unió [formant culte + formant culte]. Preferentment, els formants han de ser homogenis, és a dir, de la mateixa llengua: [llatí + llatí] o [grec + grec]. És tolerable fer compostos heterogenis, és a dir, [llatí + grec] o [grec + llatí], especialment si hi ha algun concepte que només s'expressa en una d'aquestes dues llengües:

RECOMANAT: enoteca [grec eno- ('vi') + grec -teca ('receptacle')]
INADEQUAT: vinoteca [llatí vin(o)- + grec -teca]

RECOMANAT: fotòfob [grec fot(o)- ('llum') + grec -'fob -a ('amb aversió a')]
INADEQUAT: luminòfob [llatí lumin(o)- + grec -'fob -a]

S'ha d'evitar la composició [formant culte + paraula de la llengua general]:

RECOMANAT: hodoteca [grec hod(o)- ('camí') + grec -teca ('receptacle')]
INADEQUAT: viatgeteca

Però s'admeten (perquè són conceptes inexistents a l'època clàssica):

filmografia, filmoteca (de l'anglès film)
sidologia (de sida)
ufologia (de l'anglès UFO, sigla d'unidentified flying object)
pH-stat (llegit "pehàcstat"), pH-metre (llegit "pehàcmetre")
vúmetre (del francès vu [participi de passat del verb voir 'veure'])

2. Preferentment, s'ha d'usar el formant que prové de la forma de genitiu del mot llatí o grec (i no pas de la forma de nominatiu). Generalment, la forma genitiva és més llarga que la nominativa:
 

Tot i això, en la creació de compostos hi ha hagut, tradicionalment, una certa vacil·lació:

A vegades les dues variants d'un mateix formant (la genitiva i la nominativa) s'usen amb significats diferents. És el que ocorre amb el grec pneûma pneúmatos, en origen 'buf, aire, esperit', en què cada forma s'utilitza per a un sentit específic. El primer (pneum(o)-) s'usa per indicar 'pulmó' (pneumopatia), i el segon (pneumat(o)-) s'usa per indicar 'aire' (pneumatúria).

3. La unió de formats es fa sense duplicació de r i s:

polirítimia
catarins
oxirinc
dinosaure
polisèmia

Alguns formants grecs que comencen en r han duplicat tradicionalment aquesta lletra. En aquest cas, el formant ja està entrat amb dues erres:

-rràfia ('sutura') [exemple: blefarorràfia]
-rràgia ('raig') [exemple: hemorràgia]
-rrea ('raig, fluix') [exemple: oftalmorrexi]
-rrexi ('esquinç') [exemple: blennorrea]

(En el cas de -rriza ('arrel'), tradicionalment els diccionaris han recollit tant la forma amb erra doble com amb erra simple [micoriza o micorriza]. Actualment, però, els diccionaris l'escriuen amb una sola erra.)

4. No es posa guionet en la unió entre formants, entre prefixos i formants, entre formants i altres mots cultes i entre prefixos i altres mots:

hidròfob
bibliòfil
frontàlgia
coxartrosi
dípter
monosolc
posttensar
audiovisual
sociocultural
coxofemoral
genitourinari

De tota manera, si coincideixen tres os seguides (generalment, quan hi ha el formant oo- enmig), s'hi posa un guionet:

hístero-ooforectomia
salpingo-ootectomia